• Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions: Estratègia 2017-2019
• Línia estratègica 1 del Pla director de salut mental i adiccions 2017-2020
• Consell assessor de salut mental i addiccions

• Llei 18/2019, del 22 d'octubre de salut pública
• Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu

• Codi Risc Suïcidi

• Créixer en família
• Àpats en família
• Estils de criança (APA, American Psychologial Association)
• Estils parentals (Faros, Sant Joan de Déu)
• Maccoby i Martin (Capano & Ubach, 2013)
• Mapa de recursos en criança positiva a Catalunya
• Parentalidad positiva y políticas locales de apoyo a las familias
• SOAF (Servei d'Orientació i Acompanyament de les famílies)

• Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu dels infants a Barcelona Programa de l'Ajuntament de Barcelona
• Agenda dels infants, propostes per millorar el nostre benestar
• Tipus de bullyng
  • Físic: És l’assetjament més comú que consisteix en agressions, empentes i, a vegades, fins i tot, robatoris o danys de les pertinences, entre l’agressor o agressors i la víctima.
  • Psicològic: L’agressor intimida, persegueix, manipula i fa xantatge a la víctima. Aquestes accions perjudiquen l’autoestima de la víctima i crea una sensació constant de por i fòbia a l’escola, i provoca -fins i tot- problemes psicològics.
  • Verbal: Són totes els accions no físiques que discriminen i menyspreen a la víctima, com insults, rumors, bromes insultants o excloents, amenaces… És més habitual en les noies, que actuen en grup contra una sola víctima.
  • Sexual: Són totes les accions d’inducció o abús sexual de manera malintencionada de les parts íntimes del cos de la víctima. S’inclou el bullying per orientació sexual.
  • Social: Consisteix en aïllar, ignorar i excloure a l’infant o adolescent del grup, i fer veure que no existeix.
  • Ciberbullyng: Utilitza les noves tecnologies per humiliar i deixar en ridícul a la víctima, i publicar qualsevol tipus de contingut als mitjans tecnològics, com fotografies, vídeos, robatoris de comptes… Aquest tipus d’assetjament és molt greu, ja que donen molta visibilitat a aquest tipus de conducta i els agressors poden quedar-se en l’anonimat, i són difícils de descobrir.
  • 
  • Benestar emocional: equilibri emocional

• EL TDAH: Detecció i actuació en l'àmbit educatiu

• Atenció a les persones amb TEAF a l'escola
• Atenció a les persones amb TEAF a casa
• Atenció a les persones amb TEAF a la consulta

Els factors que determinen la salut mental de l'adolescent en cada moment són múltiples. Com més siguin els factors de risc als quals estan exposats els adolescents, majors seran els efectes que puguin tenir en la seva salut mental. Alguns factors que poden contribuir a l'estrès durant l'adolescència són:

• Desig d'una major autonomia
• Pressió per adaptar-se als companys
• Exploració de la identitat sexual
• Major accés i ús de la tecnologia
• Influència dels mitjans de comunicació i xarxes socials

Altres determinants importants de la salut mental dels adolescents són la qualitat de l'entorn familiar, les relacions amb els companys, l'escola i la comunitat en general.

El fi del PSiE és millorar la salut dels adolescents mitjançant accions de promoció de la salut, de prevenció de les situacions de risc i d’atenció precoç de problemes relacionats amb la salut mental, la salut afectiva i sexual, el consum de drogues, alcohol i tabac en col·laboració amb els centres educatius i els serveis de salut comunitària presents en el territori.

• Salut alimentària
• Salut emocional
• Salut afectiva
• Salut sexual

Altres línies d'actuació del Programa de salut i Escola.

• Facilitar l'accés dels joves a la informació i l'assessorament en temes relacionats amb la salut mitjançant la consulta oberta.
• El Departament de Salut assigna a cada centre educatiu un professional de referència de l'equip d'atenció primària de la zona i facilita el suport dels serveis sanitaris especialitzats, a CSMIJ, PASSIR i CAS.

Guia d'implantació del programa «Salut i escola»

• Aquí t’escoltem (ATE): Aquí t'escoltem és un programa per a joves de 12 a 20 anys que es basa en un servei d’escolta i acompanyament mitjançant un espai d’ajuda i orientació específica, i ofereix suport professional.
• XarXa Joves: Xarxa Joves pretén acompanyar a joves amb problemes de salut mental d’entre 16 i 25 anys que, de vegades, no fan la transició dels centres de salut mental infantil als d’adults i abandonen el tractament i el contacte social. La finalitat és facilitar la recuperació dels joves, a través de la seva participació social en tots els àmbits de la vida.
• Konsulta’m: L’espai Konsulta’m i Consulta Jove és un servei de suport psicològic adreçat a adolescents i joves d’entre 12 i 22 anys que no requereix d’una derivació ni de cita prèvia. L’objectiu és detectar i atendre de forma preventiva el patiment psicològic i els problemes de salut mental del jovent. També s’ofereix assessorament a professionals que treballen amb grups d’adolescents o de joves.

L'OMS descriu uns indicadors per identificar el risc autolític (OMS, 2021; Basaluzzo S, López M, Riesco O, Perea J,Clavo M, Perez L, 2010):

• Manca d'interès en les activitats quotidianes
• Descens de les qualificacions
• Disminució de l'esforç o absències
• Consum excessiu d'alcohol o drogues
• Comportament inadequat a classe, com violència o agressivitat

Per dur a terme la identificació dels símptomes s’ha de:

• Facilitar la comunicació amb els alumnes per poder detectar més fàcilment estats de risc.
• Estar atents als factors esmentats per poder realitzar actuacions d'intervenció o derivació efectives.

• Projecte sobre autolesió no suïcida: ANSwers (GRETA)
• Assessorament sobre el coronavirus i suport per a la salut mental: Mind-U (Hospital Parc Taulí de salut mental)

• Autolesions en infants, adolescents i joves
• Recursos per a la prevenció del suïcidi

• Protocol de prevenció de drogues a secundària (enllaç Xtec)
• Protocol de prevenció, detecció i intervenció sobre drogues als centres d’educació secundària (llibre)
• Drogues.gencat.cat

• Protocol d'intervenció en cas de conflicte greu
• Protocol d'actuació amb menors de catorze anys en situacions de conflicte o comissió d'una infracció penal

• Salut i escola
• el Pep (>14 anys)
• la Clara (>16 anys)
• Documental Sortim? (12 minuts) i guia didàctica
• Programa Connecta amb els teus fills i filles (adreçat a famílies)

Es consideren trastorns en què la persona desenvolupa dependència a una activitat, sovint plaent, no relacionada amb la ingestió de substàncies tòxiques. Existeixen diversos tipus d'addiccions comportamentals:

• Pantalles, que inclou els vídeojocs, el telèfon mòbil i Internet (joc en línia, cibersexe, xarxes socials)
• Compra compulsiva (anomenada oniomania)
• Sexe
• Feina (laborodependència)
• Culte al cos (“vigorèxia” o complex d'Adonis)
• Dependència emocional
• Dependències de GMP (grups de manipulació psicològica o sectes coercitives) i interpersonals (d'una persona en concret)

Enquesta sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundari a Espanya (ESTUDES) 2018: Informe de resultats per a Catalunya

• Progressiva focalització de les relacions, activitats o interessos entorn de l'origen de la conducta addictiva que pot produir un aïllament i abandonament gradual dels interessos i relacions alienes a aquesta.
• Irritabilitat i malestar davant els impediments per actuar segons el patró addictiu.
• Canvis conductuals.
• Agressivitat i canvis d'humor aleatoris, no explicats per altres causes que les de la mateixa socioaddicció.
• Impossibilitat o grans dificultats per deixar d'actuar segons el patró addictiu.
• Continuar amb la conducta tot i les greus conseqüències familiars, econòmiques, laborals, etc.

• La freqüència i la intensitat amb què s'efectua la conducta.
• Una sèrie de característiques personals com són la impulsivitat o inestabilitat emocional, la baixa autoestima, la manca d'habilitats socials o la introversió i també una comunicació deficitària amb la família.
• També es pot donar una influència de variables ambientals com són moments concrets o situacions específiques de crisi vital o bé la disconformitat o inadaptació social o familiar i l'educació que es rep i s’assimila.
• Per últim, s’ha de tenir en compte la influència de variables socials a quals estem exposats com són la publicitat i la pressió social, i situacions d’aïllament per motius discriminatoris, geogràfic o cultural.

Detecció de senyals d'alarma a l'escola; alguns d'aquests signes són:

• Augment o disminució del rendiment escolar
• Canvis de conducta com a aïllament social o irritabilitat
• Comentaris o excessiva preocupació pel pes o la figura
• Estat d'ànim baix o simptomatologia ansiosa
• Excessiva rigidesa i elevada autoexigència
• Obsessió pel perfeccionisme
• Baixada de pes dràstica en un curt període de temps
• Ús de roba massa ampla o d'abric
• Augment significatiu de l'activitat física

• Prevenció inespecífica dels trastorns de conducta alimentària
• Guia per a educadors i educadores en la prevenció dels TCA
• Detecció i prevenció a l’aula de trastorns del comportament alimentari

Identifiquem alguns punts importants a tenir en compte en la valoració del funcionament de la xarxa, les accions que desenvolupen i els equips que la integren:

• Sistematització de recursos i accions per a una millor coordinació.
• Existència d'un bon flux d'informació.
• Hi ha relacions de confiança entre professionals, repecte per les diferents perspectives i suport mutu.
• S'arriben a acords en les decisions i en l'execució de les intervencions.
• Es planteja un objectiu comú a partir d'una necessitat compartida.

Què es necessita per al treball en xarxa? Requisits:

• Una estructura organitzativa sòlida.
• La legitimitat de la xarxa a través d'espais institucionals de suport i seguiment, per part dels mateixos professionals i les organitzacions que l'avalen (Ubieto, 2007)
• Tenir clar els límits i funcions de cada professional
• Sincronització dels temps i ritmes de treballs dels diversos recursos i serveis col·laboradors
• Confiança i horitzontalitat en les relacions
• Proactivitat i estratègia en la planificació i l'execució
• Corresponsabilitat i presa de decisions compartides

• Guia metodològica per a l’avaluació de les xarxes impulsades per serveis socials
• Ubieto, José Ramón. Models de treball en xarxa. Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, 2007, Núm. 36, p. 26-39.

Els aspectes claus d’una bona coordinació per garantir una atenció de qualitat i apostar per la integració funcional són:

• Plans de treball i objectius compartits flexibles i adaptats a les necessitats per abordar les problemàtiques de manera holística i adequada a la realitat de l’infant, adolescent i de les seves famílies.
• Metodologies de treball amb mirada multisistèmica i suport a les famílies comptant amb un sistema d’informació i formació estructurat i clar per garantir l’acompanyament i la continuïtat en l’atenció, posant la persona en el centre.
• Espais estructurats i planificats amb un temps de dedicació específic per al treball conjunt i reunions de coordinació entre serveis, que permetin l’intercanvi d’informació i un abordatge integral.
• Mirada comunitària i biopsicosocial, en una xarxa que ha d’estar planificada i articulada, atenent a l’infant i adolescent des de la proximitat i des de les diferents àrees on aquest conviu (la família, l’escola, el lleure, la cultura o els serveis socials quan hi han d’intervenir).

• Reconeixement NESE derivat de NEE o no (retard d'aprenentatge, altes capacitats, o dificultats que condicionen l'aprenentatge -per ex. TDAH o dislèxia-). Els infants i joves amb necessitats educatives especials (NEE) poden presentar:
  • discapacitat intel·lectual, auditiva o visual amb diversos graus d’afectació (lleu, mitjana, severa i profunda) o motriu (autònom, semidependent, dependent) o pluridiscapacitat
  • trastorn mental greu
  • retard de desenvolupament sense etiologia clara (en l’educació infantil)
  • trastorns de l’espectre autista (TEA)
  • trastorns greus de conducta.
• Els centres d'educació especial com a proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR): Esquema CEEPSIR. Professionals dels CEE es traslladen a l'escola ordinària per oferir suport per l'atenció de l'alumnat.

• Disseny Universal per a l'Aprenentatge
• Diversitat i inclusió

Programes interdepartamentals:

• PSEE-TMG o Programa de Suport Específic a l'Escola per a pacients amb diagnòstic de TMG (des del 2012): Espais de reunió bimensual on participen docents que atenen alumnes amb TMG a l'escola ordinària, juntament amb els referents de l'EAP i del CSMIJ.
• CRETDIC
• AIS o Aules Integrals de Suport

Recurs educatiu i terapèutic singular que té com a objectiu proporcionar, de forma temporal, una atenció integral i intensiva dirigit a l’alumnat amb necessitats educatives especials associades a trastorns mentals greus que necessiten suport.

Són espais independents i funcionen de manera autònoma, amb un equip de professionals de la salut i de l’ensenyament. Les AIS s’organitzen per grups d’entre 4 i 6 alumnes. El màxim d’alumnes atesos és de 16.

L’estada d’un alumne en una Aula Integral de Suport ha de ser de la menor durada possible i ha de ser regularment revisada, en alguns casos trimestralment. La finalització del suport de l’AIS ha de ser gradual, de manera que es pugui garantir un acompanyament de l’alumne en el procés d’adaptació i de retorn al centre educatiu i una col·laboració estreta amb els docents que el tindran al seu càrrec.

El procés de transició d’un centre a l’altre ha de ser dissenyat en col·laboració entre els dos centres, la família, l’EAP i el CSMIJ (Centre de Salut Mental infantil i Juvenil). El període previst d’estada en una Aula integral de suport és de dos cursos.

Els Centre de Recursos Educatius per alumnes amb Trastorn dels Desenvolupament i de la Conducta són un servei educatiu específic que proporciona assessorament i formació als docents i als EAPs, per col·laborar a oferir la resposta educativa més adequada per a l'alumnat amb necessitats educatives associades a trastorns de l'espectre autista, trastorns de la conducta i trastorns mentals.

Funcions del CRETDIC Ordre ENS 308/2016, de 14 de novembre:

• Col·laboració amb els EAP en la identificació i avaluació de les necessitats dels alumnes
• Assessorament i formació als docents i als serveis educatius
• Aportació de suport i de criteris tècnics a altres òrgans del Departament d'Ensenyament
• Altres funcions atribuïdes pel Departament d'Ensenyament

Demandes d'assessorament:

• Alumnes amb NESE derivades de TEA, TC o TM
• Grups d'alumnes amb dinàmiques funcionals complexes
• Centres i serveis educatius per millorar estratègies organitzatives i metodològiques

Els Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) estan especialitzats en l'atenció integral dels infants fins als 6 anys (i les seves famílies) amb dificultats i/o trastorns en el desenvolupament o amb risc de patir-ne.

Els CDIAPs són serveis sectoritzats, universals i gratuïts i és un Servei Servei Social d'Atenció Especialitzada del Sistema Català de Serveis Socials.

• Atendre la població infantil des de la concepció fins als 6 anys.
• Participar en la coordinació d'actuacions (detecció i prevenció) en aquesta franja d'edat.
• Participar en projectes de coordinació i cooperació interdepartamental.
• Assegurar equips interdisciplinaris experts en desenvolupament infantil (professionals de neuropediatria, psicologia, logopèdia, fisioteràpia, psicomotricitat…).
• Garantir la continuïtat assistencial (ja que el traspàs de serveis és delicat i s'ha de cuidar especialment).

• Psicòleg/a
• Logopeda
• Fisioterapeuta
• Psicomotricista
• Neuropediatra
• Treballador/a social

El Suport Intensiu a l’educació inclusiva (SIEI) -abans Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE)- són dotacions extraordinàries de professionals que s’incorporen a les plantilles d’escoles i instituts com a recursos intensius que se sumen als suports universals i addicionals per a la inclusió.

L’atenció dels alumnes que rep aquest suport és responsabilitat de tot l’equip docent i en concret del tutor del grup de referència. L’alumne ha d’anar al seu grup de referència, i és aquest espai que ha d’adaptar-se a la seves necessitats. La proposta d’escolarització respon a l’informe de reconeixement de necessitats específiques de suport educatives elaborat per l’EAP per alumnes escolaritzats des de 2n cicle educació infantil fins 4rt ESO.

Correspon als serveis territorials assignar les SIEI. En el cas que el centre disposi d’aquest recurs, el Departament d’Educació assigna el nombre de professionals adients per a l’atenció dels alumnes.

L'alumnat que rep el suport intensiu per a l'escolarització inclusiva és l’aula ordinària amb el seu grup classe. En aquest context cal planificar la intensitat i el tipus de suport i, a més, ampliar-lo a la resta de temps i espais fora de l’aula: entrades i sortides, esbarjo, moments de canvi i transicions, sortides escolars, etc.

Es pot disposar puntualment, com a recurs específic, d’un espai de grup reduït, sempre que la tasca educativa que es desenvolupi estigui clarament vinculada a l’activitat de l’aula ordinària.

Les Aules Hospitalàries són espais d’atenció adaptats a l’estat clínic i al temps d’estada, impulsats per fomentar el desenvolupament integral, donar continuïtat al procés d’aprenentatge i facilitar el retorn a l’escola dels infants i adolescents que requereixen una hospitalització i interrompen temporalment els estudis en el seu centre educatiu, un cop hagin rebut l’alta mèdica.

Les UFTEA (Unitats funcionals de trastorns de l'espectre de l'autisme (TEA)) s'emmarquen dins del Pla Director de Salut Mental i Addiccions en vers la Salut mental infanto-juvenil, per: afavorir el treball interdisciplinari, implicar als serveis i professionals de les xarxes d’atenció i optimitzar els recursos de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de millorar l'atenció dels infants i adolescents diagnosticats amb trastorns de l'espectre autista.

Les UFTEA no és un nou servei, sinó la suma dels professionals dels diferents equipaments sanitaris, socials i educatius. L’equip territorial multidisciplinari està constituït per professionals experts en TEA.

La Unitat Terapèutica Acompanya’m és un centre terapèutic i educatiu per a nois i noies menors de 18 anys que presenten trastorns mentals d'elevada complexitat associats a vulnerabilitat clínica, familiar i/o social. La Unitat atén casos que estan sota la tutela de la Generalitat de Catalunya, així com infants que estan amb els progenitors i requereixen una atenció especialitzada d'elevada intensitat. El temps d'ingrés i tractament psicoeducatiu és de 9 a 18 mesos.

Presentació sobre la UTE Acompanya'm

L’Hospital de Dia d’Adolescents és una unitat assistencial d'hospitalització parcial que combina de forma pluridimensional diferents recursos i estratègies terapèutiques i educatives amb la finalitat d’atendre a adolescents de 12 a 18 anys amb trastorns mentals i que requereixen un tractament ambulatori intensiu. Aquest tipus d’assistència, integrada en la comunitat, possibilita a l’adolescent mantenir els seus vincles familiars i socials.

La tasca dels docents forma part del pla terapèutic individual que recull les necessitats globals de cada noi i noia i té per finalitat de garantir la continuïtat dels seus aprenentatges, mantenir la vinculació amb el seu centre educatiu i acompanyar a cada alumne i el seu entorn familiar, durant el procés d’intervenció educativa.

• Pacient de 12 a 18 anys.
• Situació clínica que fa insostenible la vida normalitzada del pacient dins i fora de la família tot i que hi hagi tractament ambulatori.
• Situació que requereixi una observació diagnostica o un monitoratge de conductes de risc i tractament terapèutic intensiu que sobrepassi les condicions de seguretat del tractament ambulatori.

• No voluntat/ no capacitat de sosteniment del compromís terapèutic per part de pacient i família.
• Quadres que superin la capacitat de contenció del HDIJ i de la família (necessitat de supervisió 24 hores ) per risc autolític imminent.
• Comorbiditat orgànica o de consum de tòxics greu.
• Deficiència mental que impedeixi aprofitament del recurs.

La Unitat de Referència per a Psiquiatria Infantil i Juvenil (URPI) és un dispositiu assistencial que ofereix una atenció més intensiva, quan la situació de l’infant o adolescent no es pot atendre a nivell ambulatori. S’atenen principalment menors que presenten inicis de patologia mental greu, com ara la psicosi; trastorns depressius i d'ansietat; trastorns de conducta alimentària, i intervé sobre aquells casos en els que es fa necessari clarificar millor el diagnòstic.

• Trastorns mentals greus i amb descompensació o simptomatologia aguda greu
• Trastorn de l'estat d’ànim amb el risc de suïcidi
• Altres trastorns greus, amb marcada perduda de funcionalitat, que requereixin observació diagnòstica o monitoratge de conductes de risc que superin les capacitat de contenció del Hospital de dia
• Trastorns de conducta alimentària (TCA)
  • Desnutrició severa amb perduda de mes de 30 % del pes òptim
  • Alteracions greus de l'equilibri hidroelectrolític o dels signes vitals
  • Alteracions severes del cicle bulímic (afartament/ purga)

La unitat d’hospitalització o unitat de crisis d’adolescents (UCA) és un dispositiu hospitalari centrat en l’atenció especialitzada dels trastorns mentals destinada a atendre en el període de l’adolescència (entre 12 i 18 anys), que presenten una situació de crisi en la qual no s’ha pogut aconseguir una millora o control dels símptomes a nivell dels altres recursos externs i que, per la seva gravetat i risc, requereixen d’una contenció i intervencions intensives. Les sol·licituds d’ingrés en aquesta unitat es fan des d’altres dispositius de la xarxa sanitària, on tornen en el moment de l’alta.

El Departament de Salut crea 52 equips GUIA d'intervenció per atendre a domicili a infants i joves amb trastorn mental. L'objectiu és que aquests equips es vagin desplegant arreu del territori en els propers dos anys. Estaran formats per professionals interdisciplinaris que abordaran crisis a la pròpia llar, amb una atenció intensiva de dos a tres cops per setmana i de tres a quatre mesos.

Els equips GUIA que s'aniran desplegant pel territori els propers dos anys tractaran amb joves en situació de crisi psicopatològica que no estan totalment atesos pels dispositius convencionals i que pateixen patologies emergents com intents d'autòlisi, trastorns de conducta alimentària de debut precoç o trastorns mentals greus en aïllament domiciliari.

Cal abordatge preventiu i proper en salut mental i ha promogut el Programa de benestar emocional i salut mental comunitària a l'atenció primària de salut i comunitària (APiC). Aquest programa implica la incorporació en els equips d'atenció primària de salut, de la figura del referent de benestar emocional comunitari, adreçades als col·lectius que més ho necessiten.

Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. L’atenció en salut mental dels infants i adolescents. Noves respostes per afrontar un repte creixent. Debats Catalunya Soc Propos des del Terc Sect [Internet]. 2017;51(Febrer):40.

Segons Bordin (Bordin, 1979) hi ha tres elements clau que componen l'aliança terapèutica:

• Vincle positiu
• Acord entre infant/adolescent i professional per a la definició dels objectius
• Acord en les tasques

Alguns dels principis bàsics per crear l'aliança:

• Deixar clar que tots van en la mateixa direcció i busquen aconseguir els mateixos objectius, amb la qual cosa, és important combinar forces, experiència i coneixements.
• Entendre els seus punts de vista i acceptar-los sense jutjar.
• Escolta activa, perquè aconsegueixin mostrar-se de manera oberta i confiar
• Transmetre interès i predisposició per ajudar en tot moment.
• Mostrar empatia i tractar d'entendre el que estan expressant o el que estan sentint.
• Adaptar-se a cada família, cadascuna amb les seves peculiaritats.
• Ser sincers, sense provocar la creació de falses il·lusions i tranquil·litzar-los sobre aspectes que els preocupen o derivar perquè s'informin millor.

Per últim, considerem l'autonomia progressiva d'infants i adolescents en el procès de creixement i maduresa.

Hem de poder incloure, segons les possibilitats, el seu dret a participar en el procés de presa de decisions sobre el seu projecte vital.

• Llei 14/2010 del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència
• Llei 41/2002, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica

• La salud mental durante el Covid 19 (Adolescentes)
• Avaluar risc de patiment psicològic (en L'impacte de la Covid 19 en la infància i l'adolescència)
• Recomanacions i recursos per a la gestió i l'acompanyament emocional de la infància i l'adolescència en espais educatius i de lleure, durant la Covid 19

• Obertament. L’estigma i la discriminació en l’àmbit educatiu. In: L’estigma i la discriminació en Salut Mental a Catalunya [Internet]. Barcelona; 2016. p. 71–4.
• Institut Infància i Adolescència de Barcelona. Dades clau d’infància i adolescència a Barcelona. Focus en gènere i desigualtats territorials. Informe 2019[Internet]. Barcelona; 2019.
• Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. Central de Resultats. Àmbit de salut mental i addiccions. Dades 2017. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2018.
• Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. L’atenció en salut mental dels infants i adolescents. Noves respostes per afrontar un repte creixent. Debats Catalunya Soc Propos des del Terc Sect [Internet]. 2017;51(Febrer):40.
• Schiaffino A, Medina A. L’estat de salut, els comportaments relacionats amb la salut i l’ús de serveis sanitaris a Catalunya, 2020 [Internet]. Barcelona; 2021.
• Casas M. Trastorns del Neurodesenvolupament, Fracàs Escolar i Alteracions de Conducta en Alumnes d’Educació Primària i ESO [Internet]. Universitat Autònoma de Barcelona; 2021.
• Centre d’Higiene Mental Les Corts. Manual salut mental en centres educatius. Programa “Espai Jove” [Internet]. Barcelona; 2012. 138 p
• Centre de recursos en trastorns de l’espectre autista de la Catalunya central. Guia orientativa del trastorn de l’espectre autista. Informació bàsica [Internet]. Manresa; 2017. 26 p
• Institut català de la salut. Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat. Orientació inicial dels trastorns de la salut mental més prevalents a l’atenció primària [Internet]. Àmbit d’At. Barcelona; 2009. 128 p
• Pastó i Niubó, Carme. El treball en xarxa entre els diferents serveis de la comunitat educativa. Les veus dels agents implicats (professionals) i criteris per desenvolupar una proposta d'actuació pel treball en xarxa al territori. 2012. Tesis Doctoral Universitat de Lleida. Enllaç a la tesi
• Brime, Begoña, Llorens, Noelia, Mendez, Fernando, Molina Marta, Sanchez, Eva, Informe sobre adicciones comportamentales. 2019. Observatorio espanyol de las drogas y las adcciones (ODEA). Delegación de gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas (DGPNSD)
• Federació Salut Mental Catalunya. Prevenció del suïcidi [Internet]. 2021.
• Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Addiccions comportamentals [Internet]. Canal Salut. 2021.
• Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Trastorns de la conducta alimentària (TCA) [Internet]. Canal Salut. 2021.
• Sancho O, Clotas C, Bartroli M. Joc d’apostes, videojocs i internet: trastorns i ús excessiu. Agència Salut Pública de Barcelona: Barcelona 2020